Altars

Són records que m’arraconen Dins de les sales meu cor M’enfonsen, com el silenci busquen sots Que les cascades grises omplen Són d’ell, un vell amic que mor D’un bell mig on no en sóc clos D’un bell mig, ja no és ell, en sóc jo sol En els marges de la via S’aixequen grans altars Quan de seda hom els cobria Anys més tard l’afany els crema I ja no és ell, en sóc jo sol

Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026