Les irreals visions
Hores prèvies a un adéu Quan s'ensuma pal·lidesa Cares llargues sense veu És la fi i és ben palesa Unes fulles semblen caure Transparents no deixen rastre Només ell qui veu sa traça Sent el clam i nua crida Un alè que fa cor fort Buida estança compartida Amb so d'encenalls de mort La cloenda és ben servida Ferma escorça que fissura Teranyina que s'esberla Podridura de temença Pobre cor n'és ben farcit
Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026
Un aroma aspre i roent Un rostre agre, dur i fred Bes tacat de pols Un plor caigut, un bes, tacats de pols urbana Un moment dolç, suro en mar de malfiança Un cel mort m'encisa els ulls Plaer fosc que em crida lluny Bes tacat de pols Un plor caigut, un bes n'és petja ufana Un moment dolç, que fa basarda Suro en mar de malfiança Me'n refaig si puc un cop La maror m'ofega l'esma En recaic si sento por Suro en mar de malfiança Sóc fill bord d'un lloc Un lloc escrit un clot Que escurça el temps amb clames En recaic intuint el pou Suro en mar de malfiança
Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026
Quan la memòria dins el cau M'arrossega fons d'un nou viatge I la vergonya d'un esclau M'arracona vers un nou viratge No ést el tacte, és el record La presència d'un espectre amb ales Tan sols resta sentir ben a prop Les virtuts de qui renega a l'aire Com petjades en el temps Les figures sols endrecen trames Un antic cau per nous records Un espai de vida o mort No m'assetgen, em conviden Al seu lloc, el meu nou dia On la memòria mai s'oblida
Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026
A quin mirall esperes poder veure L'espai final, deliri on voler creure Bramant l'esbós d'un nou demà I quin trencall, desitges poder prendre Una mà ferma ressona Trencar un mirall, damunt matins d'un món triomfant Marges on cauen cendres D'un cel que escup son mal Albes de planys maldestres Palmells mirant a dalt Regnes enllà dels segles Mantell d'aquell qui cau Marbres que tanquen fresses La veu de deus humans Certament, escric de marges i matinades Permanent, indici de fugida amb ales No és moment, de dubtes esguerrant paraules Pensaments, despulles d'un passat que exhala
Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026
Són les aures de ciment Com un bes en la travessa Cingles muts ensumen gent I esmicolen la ceguesa Invisibles juguen fort Una vall de risc que ombreja Esberlant guspires d'or Les visions semblen proeses En percebre la claror Els camins de cop s'esguerren Rememoren la maror Males arts sovint empenten Un cos fràgil vora el sot Les consignes sonen fort La ciutat de nou s'aixeca
Submitted by Corpse Defiler — Jun 05, 2026