Fragments de l'esdevenir Lyrics & Tracklist by Vidres a la sang

He vist néixer l'engruna, he vist caure el somni, l'he defenestrat, tip i fart, d'aquest envellir de sons, imatges, i repetides cantarelles. Somort de viure sota el plany, dansant als ulls de les esferes, porteu-me ben lluny, eixut d'empremtes. Viuré de músiques i quimeres. He vist de nou, que res s'aixeca He vist, tants cops, que els mals no cessen que ni tan sols la llum ens nega que la fosca venç i mai delega. Moriu-me de fartança Moriu-me de parlar-me Moriu-me d'avorrir-me que el neci infecte, mai prou s'escampa. Torni la mort, facis del mot una plaga, facis del crit una aliança, que em segresti per sempre més, la paraula. He vist de nou morir He vist de nou la mort.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldrà menys, potser perquè dels ulls me'n ve la poca vida que encara em resta i és pels ulls que visc adossat a un gran mur que s'enderroca. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé, i puc sentir tocar i escriure i créixer fins a l'altura màgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que se senti el pes d'aquest cos feixuguíssim que no em serva. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esforç tenaç de percaçar la vida i exhaurir-la. Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir món i estimar les donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar, colrar-me amb sol i emanar-me de pluja. Salveu-me els ulls, quan ja no em quedi res. Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Ventres de llum guardeu-nos de l'hora de sortir de combatre viure per morir de genolls agenollats sotmesos al pols d'un batec, d'un respir Ventres de llum plorem nats l'avantsala del destí amb l'esperança del camí la llàgrima vident de la fi Ventres de llum guardeu-nos de l'hora de sortir himnes de cants cops de vida ressonants la força dels cels en un bram abraceu-nos darrera el clam.

Submitted by The Void — May 10, 2026

I fins aquí hem arribat. Llaurats, desadreçats, dements, passats, perduts i ferits, de l'aroma d'un brot d'enèssima primavera. Caiguts d'un mirall que ja no reflexa més que en els ulls que s'atravessen, entre afliccions i afeccions de la més nítida estupidesa. Fins aquí hem arribat. Des dels balcons volcànics del desconcert, els fems de la por, confisquen i confinen. Per mal que els llestos n'aprofiten, alliçonen o riuen, entre xarxes maldestrament teixides, de peixos bullits d'altres vides. Ferum de capital decapitada d'un reg, d'una tòxica omnipresent, que fa temps que hi era tal que un corc foradava la ment. Aplaudim fort, ara que és tard, ara que tot és passat. Toca pagar el preu d'una dolorosa indiferència, sembrant la ira dels déus, en el nom, de la sempiterna fotesa. Recollim les restes de les sumes, multipliquem-nos per dividir-nos, resumim-nos en la supèrbia, i en la displicència d'una engruna, d'aquest hort o pam de terra, que ja només, és una runa. Fins aquí hem arribat.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou. Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou amb voluntat d'esdevenir. I esdevindrà. Les pedres i el camí seran el pa i la mar, i el fosc renou d'ara mateix, el càntic que conmou, l'àmfora nova plena de bon vi. Ara és demà. Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin déus desficioses d'amarar l'eixut. Tot serà poc, i l'heura i la paret proclamaran conjuntament el dret de vulnerar la nova plenitud. Ara és demà.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Fragments de l'esdevenir

1 - Mort de paraula

2 - Salveu-me els ulls

3 - Ventres de llum

4 - Fins aquí

5 - Ara és demà