Set de sang

Remem junts a contracorrent, ara que tots ens entenem en discòrdia, en un pati de vexació de pells fines i lluents. Gallards i bel.ligerants units en harmonia, guieu-nos al fang i al deliri dissonant. Que bonica és la llibertat, de dir el que ens plagui, amb ànim de docents. La lletra sagna pels teclats, acoloreix les imatges dels símbols degradats, entre anuncis simfònics, i continguts decadents, remem junts a contracorrent. Els vents, per fi, bufen a favor. Fem de l'orgull una oda a la basarda, enfrontem-nos sense embuts, escudats per les pantalles. Que la falta de respecte regni, i ens faci més dements. Que la joia de pertànyer, a l'imperi d'occident, ens eduqui a tots a ser més indecents i que amb la bravura dels idiotes, no en quedi rastre, dels innocents. Remem junts a contracorrent. Els vents, per fi, bufen a favor.

Submitted by Grave666 — Apr 24, 2025

Arribo a l'equador de la meva vida exhaust, com si es tractés del final d'una comèdia barata, com si el temps m'hagués atrapat per deixar-me enrere. He deixat que la queixa em presentés aquest món imbècil, on la pressa i l'asfalt governen sobre les formigues, on de la drecera n'hem fet un camí pels pobres distrets. El temps no s'atura, però jo, serè, emergiré, en un cant estrident. Massa tard per lamentar-se, i ja no sóc jove, però no sóc prou vell per condecorar-me d'absurds. He insultat massa el meu temps, i ara ell no em suporta. El temps no s'atura però jo, serè, emergiré, en un cant estrident. Els astres m'escolten ara que soc orfe d'inferns, d'instants i de moments que s'enduen el vent. El crèdit s'ha acabat. Cada segon és una brida asfixiant que tenalla, a cada toc, moviments insignificants. El temps no s'atura però jo, serè, emergiré, en un cant estrident. Els astres m'escolten ara que soc orfe d'inferns, d'instants i de moments que s'enduen el vent.

Submitted by johnmansley — Apr 24, 2025

Tot ha passat, i ara m'eixugo els llavis i potser els ulls i de nou em disposo a contemplar plàcidament la vida. Miraré de no tornar-me a perdre. Faig inventari de moments viscuts, i amb dits maldestres dibuixo la gràcil silueta dels cossos que no oblido. Totes les claredats acaben en sorpresa però ningú no es queixa de tant d'engany i arrosseguem els peus per una casa freda i desolada. Aquest és l'àmbit, diuen, i el record és només l'ombra prima d'algun arbre massa llunyà per resguardar-nos. Ara tot el que escric ressona dintre meu, i ja no em sento sol. Lladra poruc com un gos, i el vent, indecís, fa estremir les fulles dels geranis. Miraré de no tornar-me a perdre, ara que tinc els ulls i els llavis nets per contemplar i assaborir plàcidament la vida.

Submitted by Immortal — Apr 24, 2025

En l'àmbit del teu gest la dimensió de la meva pena. Que d'aquesta cascada de desavinences els ullals del judici responguin. Que d'aquesta ràbia en rebentem els miralls i que en recollim els vidres amb delit de malastrugança. El mur dels laments ens espera. Que l'espiral de la retòrica repliqui l'infinit, que de la tossudesa en sorgeixi més sadollament i que d'aquest vincle en fem cadena descendent d'esclaus d'enyorança. Que la culpa ens persegueixi i que amb delit ens destrossi el ventre, i que per la gola dels llops en vomitem un nou quimera. Que d'aquesta guerra no n'acabi mai el comerç de la veu del poble, ja que la vida ens ha dut fins aquí, amb el pany i la clau rere la porta. Amb el pany i la clau rere la porta. El mur dels laments... El mur dels laments ens espera. (x3)

Submitted by NecroGod — Apr 24, 2025

Som un poble sense memòria, pres d'un buit que no fa més que ressonar, que destria entre la recança, en un trist despertar. Tot és incert, res ens assedega, res ens esperona, tot és malmès. Tot és dispers, res ens redreça. Tot per l'estratègia, tot ens és esquerp. Decau el gest, esllavissant-nos al fang com mel de tast amarg. Caiem al pou de l'oblit, entre l'odi i el neguit. Tot avança en retrocés per la crida dels més alts. Marionetes d'escaquer, seguim l'absurd atrinxerats en la polaritat i la disputa, som els màrtirs del taulell. Alcem els punys, fem d'un crit un himne de llibertat. I que l'esdevenir no ens descoratgi, ni ens agenolli a peus del vent. Vetllem germans, els cors bateguen d'un poble que s'aixeca. Orem units que regni al cel la terra sense pàtria. Que tots units cantem a l'horitzó, que tots units lluitem, sense banderes ni nacions.

Submitted by Dahmers Fridge — Apr 24, 2025

Som pelegrins cap al teu alt silenci per recobrar, Senyor, la veu perduda. Tenim les mans d'ortigues i de boira i els ulls malalts de tant combatre l'ombra. Som pelegrins, Senyor, perquè el prodigi de la veu ens retorni a la puresa del primer gest august de criatures, perquè en la lluita hi hagi la nostra arma de carn i de neguit, car no perdura res més que allò que alcem per damunt nostre fins a assolir la teva placidesa. Tot és incert, com escrit en la sorra, i volem esculpir damunt la pedra. Torna'ns l'antiga quietud o encisa'ns per sempre més amb el teu gest altíssim.

Submitted by SerpentEve — Apr 24, 2025

Ombra d'encís, clau de mort, obre el cau del caigut, l'òrbita del cub. Ham d'un reclam, cadenes, paranys, sofert d'un batec incessant. Cec de llums, fervent d'implorar, roent d'estima, decadent fill d'un bram. El somni huracanat, les regles de l'etern, les crosses de l'avern, l'alè d'aquest hivern. Ombra d'encís, clau de mort, obre el cau del caigut, l'òrbita del cub. Eufòries i somnis d'acer, esclat del pou al fang, pes de plom sedec de sang, l'esglai de l'inanimat. Ombra d'encís, clau de mort, obre el cau del caigut, l'òrbita del cor. (x3)

Submitted by Pestilence — Apr 24, 2025