Virtut del Desencís

Som el que hem après<br/> de ser invisibles al món,<br/> descoratjats,<br/> i suportant <br/> el pes del a fragilitat.<br/> Arrossegant la pèrdua,<br/> resistim desarrelats<br/> espectadors de l'abús.<br/> Som màrtirs<br/> arrancats i<br/> abatuts.<br/> <br/> Però hem deixat de ser esclaus<br/> d'un somni al paradís<br/> i la memòria i el temps<br/> honoraràn<br/> el nostre clam.<br/> <br/> Som la llum<br/> vers la foscor<br/> als cels sagnant<br/> els ulls dels més alts.<br/> <br/> Reviurem.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Sempre és incert l'espai de tu mateix<br/> en què pots lentament edificar-te,<br/> sempre és incert i sotmès a l'imperi<br/> dels cops de vent sobtats i les marees<br/> que n'esborren els límits.<br/> <br/> Giravolten<br/> immutables els astres per l'espai<br/> i transcorren els anys, indiferents<br/> a les teves foteses.<br/> Pren-ne exemple<br/> només essent qui ets podràs salvar-te<br/> i aprenen-te en les coses<br/> tan humilment que en totes se't reveli<br/> la inalterable i fonda placidesa<br/> de viure i perdurar que tant desitges.<br/> <br/> Sempre és incert.

Submitted by The Void — May 10, 2026

He heretat un món<br/> sense esperança<br/> que s'escup del rebuig<br/> d'aquest buit infinit.<br/> <br/> He heretat un món<br/> de falera i de por,<br/> d'envejes, gelosíes,<br/> abraçades per febles<br/> obcecats atemorits.<br/> <br/> Hem heretat.<br/> <br/> He heretat aquest món<br/> de falàcies perpetrades<br/> per presumits empapats<br/> d'aquesta violència<br/> que se sent.<br/> <br/> He heretat aquest món<br/> de mediocres regnants<br/> d'arrogància<br/> que apreta<br/> i de judici<br/> permanent.<br/> <br/> Hem heretat.<br/> <br/> Mons decadents<br/> d'un batec de ferides<br/> i melodies de violents,<br/> un buit que arrossega<br/> la mort de retorn,<br/> recitarà<br/> l'elegia dels innocents.<br/> <br/> Glòria i honor.<br/> <br/> Hem heretat d'aquest món<br/> la bondat escapçada<br/> disfrassada de vida<br/> engolida, i beneïda<br/> per l'ombra del diable.<br/> Hem heretat esperar<br/> amb do d'oportunitat<br/> que un solitari pensament<br/> s'esdevingui una clau<br/> d'accés al firmament.<br/> Hem heretat d'aquest món<br/> el coratge de trepitjar-nos<br/> entregats a l'estultícia<br/> repetits, recalcitrants<br/> vençuts de vergonya<br/> per glòria i honor.<br/> <br/> Glòria i honor.

Submitted by The Void — May 10, 2026

M'he somniat cavalcant les estrelles<br/> canviant els signes dels temps<br/> m'he cregut el creador dels impossibles<br/> on la realitat revisita fantasíes d'amagat<br/> com desitjaria que el cel s'estavellés<br/> com voldria que l'asfalt fos sang de gris<br/> que els vermells d'un capvespre<br/> fóssin grou de sols finits<br/> que la lluna caigués<br/> a l'eixopluc d'un mar d'aigua de granite<br/> i les pedres s'abracéssin com llençols<br/> de blancs teixits.<br/> <br/> Com desitjaria els impossibles suplicant<br/> que dia a dia es fes de nit al matí<br/> i que l'albada fos corall de colors asfixiats<br/> on els forts són els febles<br/> i els febles són els dominants<br/> veig el món del revés<br/> i m'arrenco els ulls per veure-hi clar<br/> que el destí d'aquesta vida<br/> ens arrossega a caure<br/> a ser fills del mal<br/> però quí és que crea el mal si no sóc jo?<br/> Adollo els neguits dels capricis de l'atzar.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Deixo enrera la pau<br/> que m'ha dut fins aquí<br/> confront de noves guerres<br/> sedec de nous camins<br/> deixo mars enrera<br/> de concòrdia i servitut<br/> en honor a mi mateix<br/> a renec dels anys perduts<br/> caic m'aixeco, caic m'aixeco,<br/> i em torno a aixecar<br/> dels cops que em dona la vida<br/> malgrat la vulgui estimar<br/> m'he cobert tants anys de ser qui sóc<br/> maldestre i timorat<br/> amb empremtes i ferides<br/> i el cor empresonat<br/> miro als ulls a la veritat<br/> i em recolzo en un passat<br/> d'amistats destripades<br/> i de falses vanitats<br/> tant de temps rememorant<br/> tant de temps malbaratat<br/> rebutjo de camí<br/> la remor d'aquest destí,<br/> minva l'amor que presto<br/> com el temps que he regalat<br/> entrego tan sols si m'entrego<br/> a l'esforç de sacrificar.<br/> <br/> No vull perdre més del que he perdut.<br/> <br/> Sóc a l'esguard de la negra nit,<br/> amb memòries gravades al pit<br/> caigudes al sac de l'oblit<br/> vaig estimar des del neguit.<br/> <br/> No vull perdre més del que he perdut.

Submitted by The Void — May 10, 2026

Duc una llum a l'ombra d'aquest arbre<br/> fent-ne abús d'afanys de vèncer els aires<br/> faig en mi, un cos d'extravagàncies<br/> lluny de mi, les boires de semblança.<br/> <br/> Fuig del cau, reflexe d'un miratge<br/> afeblit, pel pes d'un llarg viatge<br/> un sospir, resum de com s'escapa<br/> l'esperit esclau d'aquest boscatge.<br/> <br/> Nius de corbs, arràn del meu honor<br/> ull de llop, que vetlla l'amargor<br/> tip de mi, retorno del paisatge<br/> vell ferit, l'aroma del fartatge.<br/> <br/> Jutjo els anys, que el cor m'ha condemnat<br/> caic en mi, captaire en vanitats<br/> sóc aquí, hereu d'una remor<br/> acollit, al clam de la foscor.<br/> <br/> Llàgrimes de sang<br/> he dut a pes del més enllà<br/> invicte romanc en l'atany<br/> de rebre la mort cantant<br/> de rebre la mort cantant.

Submitted by The Void — May 10, 2026